En aquesta nova edició de l’Observatori provem de donar resposta a aquests problemes que es van identificar en el primer, per la qual cosa explorem, per una banda, en quina mesura la societat valora i està disposada a remunerar la tasca d’autoria i editorial de la cultura escrita i quin paper creu que hauria d’exercir l’Administració pública. I, per altra banda, a partir del concepte de dissonància cognitiva, provem d’explorar les justificacions i els biaixos que la tecnologia fa servir i que dirigeixen als consumidors cap a la pirateria de continguts editorials.
Aquest estudi l’ha dut a terme Qbo Investigación y Estrategia a partir de grups focals i enquestes.
Aquest estudi l’ha dut a terme Qbo Investigación y Estrategia a partir de grups focals i enquestes.
1El valor del treball d’autoria
i editorial en la cultura escrita
Aquest estudi analitza quins són els valors que els ciutadans atorguen als continguts editorials en les seves diferents manifestacions i en els diferents tipus de reutilitzacions que en fan i el paper que els ciutadans creuen que hauria d’exercir l’Administració pública.
La cultura escrita, un bé valorat per la societat
La societat valora molt positivament la tasca dels/de les autors/es i els/les editors/es, perquè són una garantia de qualitat i credibilitat dels continguts, i prefereix els seus materials als que produeixen altres agents.
92 %El 92 % de les persones consultades identifica l’autor i l’editor com la garantia de qualitat i credibilitat del contingut, tant pel que fa als llibres com pel que fa als diaris, les revistes i les partitures.
Del col·lectiu d’autors en destaquen:
- L’experiència vital i professional.
- La investigació i documentació.
- El temps invertit.
- L'estil d’escriptura.
Del col·lectiu editorial:
- La tasca d’anàlisi de mercat.
- La selecció dels temes i dels autors.
- El rigor i la qualitat.
- L’activitat comercial.
La cultura escrita, un bé essencial per al desenvolupament
RECURS TRANSFORMADOR
La cultura escrita enriqueix l’individu amb coneixement, creativitat i capacitat crítica; i a la societat amb llibertat, tolerància i desenvolupament cultural.
Els beneficis derivats de la cultura escrita es concreten en dos plans complementaris:
- Per a l’individu
- Per a la societat
-
Per a l’individu
És la base del coneixement.Enforteix el pensament crític i protegeix contra la manipulació.És un vehicle d’aprenentatge i progrés personal i professional.Suposa una part essencial de la cultura i l’educació.Transmet valors.Estimula la creativitat i l’enginy. -
Per a la societat
És més crítica i lliure.És més tolerant, respectuosa, cívica i justa.És més culta i evolucionada.És més rica a nivell intel·lectual i material.Té més futur.
RECURS VERSÀTIL
La cultura escrita respon a les necessitats de coneixement, informació i entreteniment de la societat, i s’adapta a les seves expectatives i demandes, amb una incidència especial en el món educatiu i en el laboral.
Atributs destacats per als ciutadans
Enriquir-me com a persona.
Créixer intel·lectualment.
Tenir educació i cultura.
Viure altres experiències i evadir-me.
Fomentar la imaginació, inspirar-me, estimular-me.
Ajudar-me a pensar per mi mateix/a i desenvolupar una mentalitat crítica.
Millorar en la comprensió i enteniment dels temes.
Créixer professionalment.
Distreure’m, entretenir-me, divertir-me.
RECURS DE QUALITAT I VERACITAT
La cultura escrita exerceix un paper fonamental en la societat com a font de coneixements i informacions veraços i de qualitat, que milloren els processos educatius i professionals.
Els atributs que les persones consultades destaquen més pel que fa als materials editorials són la qualitat i la veracitat. Consideren que ofereixen continguts i informació ben fonamentats i fidels a la realitat, la qual cosa facilita el coneixement i evita la desinformació.
A més, valoren l’ús d’un criteri i llenguatge adequats, que contribueixen a la claredat i accessibilitat dels temes tractats. Aquests materials també són apreciats per la seva capacitat d’estructurar i guiar el procés d’ensenyament en l’àmbit docent, atès que faciliten l’aprenentatge i milloren la comprensió i el desenvolupament dels estudiants i professionals.
El paper de l’Administració
Cal una Administració pública que valori i respecti els drets de la propietat intel·lectual
Importància de la protecció de la propietat intel·lectual
Hi ha un ampli consens en la societat respecte de la importància dels drets de propietat intel·lectual i la necessitat que les administracions públiques s’involucrin per protegir-los i respectar-los.
93,97 %
El 93,97 % de les persones consultades considera important la propietat intel·lectual per al desenvolupament de la societat.
87,57 %
El 87,57 % de les persones consultades considera necessari que l’Administració pública lideri el reconeixement i respecte dels drets de la propietat intel·lectual.
MOTIUS PER FER COSTAT A AUTORS I EDITORS
L’Administració pública que inverteix en els/les autors/es i els/les editors/es millora la societat, assegura el futur, impulsa l’educació i el progrés professional i enforteix la reputació del sector públic.
Les raons per les quals les persones consultades consideren que el sector públic hauria d’interessar-se per la cultura escrita i invertir en els autors i editors de continguts editorials són les següents:
ACCIONS DE SUPORT A LA CULTURA
La cultura escrita és el nostre patrimoni cultural i s’ha d’enfortir i protegir per part de l’Administració pública, atès que és la nostra garantia de futur com a individus i com a societat.
2Conèixer el pirata i les seves motivacions
Si tenim en compte l’augment de la pirateria els darrers anys, a l’Observatori s’ha dut a terme un estudi que permeti entendre amb més profunditat els arguments que addueixen els consumidors pirates per justificar aquesta activitat il·lícita, així com els biaixos que la tecnologia fa servir en aquest context, amb l’objectiu que, partint dels resultats obtinguts, puguem dissenyar una estratègia que ajudi a combatre aquesta pràctica il·lícita des de la seva arrel cognitiva.
80 %El 80 % dels consumidors considera que és el mateix piratejar un llibre digital que robar-lo físicament. Tanmateix, el robatori digital de continguts continua creixent.
La pirateria, una pràctica molt estesa
Aquest nou estudi corrobora que la pirateria de continguts editorials està àmpliament estesa i normalitzada tot i les opcions legals disponibles:
67,50 %de les persones que consumeixen publicacions editorials ho fa a través de canals il·lícits, tot i que ens podem trobar diferents nivells de consciència sobre la pirateria.
Analitzant aquesta mena d’accessos, veiem que hi ha dos tipus de pirates:
No conscient:
Accedeix als continguts des de canals susceptibles de ser accessos pirates (el 40 % de la població que consumeix de forma il·lícita continguts editorials).
Conscient:
És el pirata en sentit estricte. Sap distingir quin contingut és pirata i, malgrat això, hi accedeix il·legalment (el 60 % de la població que consumeix de forma il·lícita continguts editorials).
Per lluitar contra la pirateria cal, en primer lloc, informar el pirata no conscient que està duent a terme una activitat il·lícita i, en segon lloc, cal ajudar el pirata conscient a canviar la seva manera de pensar. En aquest últim cas, cal desenvolupar una estratègia que tingui en compte les justificacions que ofereixen aquesta mena d’usuaris, així com els biaixos cognitius que hi ha al darrere.
El recorregut de la pirateria
El recorregut el pirata de publicacions editorials consisteix a cercar, descarregar i, de vegades, compartir continguts editorials il·legalment per després llegir-los en format digital.
Justificacions de la pirateria
Els consumidors justifiquen la pirateria de continguts editorials, produïda per la dissonància cognitiva, en minimitzar el conflicte entre la seva activitat il·legal i la seva ètica o moral, en creure que no tenen el coneixement necessari per actuar d’una altra manera, que no hi ha mesures efectives contra la pirateria o que les conseqüències són mínimes.
Aquestes justificacions s’han classificat en 9 grups:
Tecnologia:
Em facilita piratejar més llibres (el 74,30 % de les persones consultades).
Preu:
Els continguts originals són molt cars, si no fos així, pagaria per obtenir-los(el 49,50 % de les persones consultades).
Excuses normatives i legals:
No hi ha campanyes de presa de consciència, no s’identifica el contingut pirata, és legítim accedir al contingut si és a Internet, no s’adapten a les noves formes de consum (el 39,70 % de les persones consultades).
Cultura escrita:
Em facilita l’accés, democratitza la cultura escrita (el 48,40 % de les persones consultades).
Practicitat:
Ja no és disponible a la botiga, evito pagar per una cosa que després potser no m'agradarà (el 38,40 % de les persones consultades).
Impunitat i manca de conseqüències:
És poc probable que tingui conseqüències (el 34 % de les persones consultades).
Valor del contingut digital:
Allò digital té menys valor perquè no és un objecte físic, descarrego més continguts dels que llegeixo (el 30,10 % de les persones consultades).
Sensacions estimulants:
Em diverteix; cada vegada intento piratejar més continguts, és addictiu; compartir continguts escrits digitals de manera gratuïta per Whatsapp, Telegram o xarxes socials em dona prestigi (el 20 % de les persones enquestades).
Repercussió per a l’autor/a:
Piratejo més si no conec l’autor/a de l’obra; beneficio l’autor/a perquè promociono l’obra: no perjudico econòmicament ni l’autor/a ni l’editor/a (el 17,40 % de les persones consultades).Biaixos cognitius, tecnologia i pirateria de continguts editorials
Els biaixos que més influeixen en la pirateria de continguts editorials són els que faciliten la justificació del comportament, els que reforcen la percepció que és una pràctica comuna o acceptada i els que minimitzen la percepció de les conseqüències negatives o la necessitat de considerar-ne les implicacions ètiques i legals.
Hem identificat una sèrie de biaixos cognitius que afecten les justificacions de la pirateria de la cultura escrita:
3Zoom: intel·ligència artificial generativa
Clau en la cultura escrita, on és necessari un mercat digital equilibrat i ètic
La Unió Europea ha regulat per primera vegada la intel·ligència artificial, el text legal aprovat s’aplicarà de manera gradual des d’agost de 2024 a 2027 amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament segur i respectuós amb els drets fonamentals.
Des del punt de vista de la propietat intel·lectual, aquesta normativa exigeix transparència en l’ús dels materials protegits i també en la identificació de materials generats per IA, tot i que proporciona una protecció mínima als drets dels autors i editors les obres dels quals es fan servir per a l’entrenament d’aquests models.
Riscos
- Falta de remuneració
- Devaluació creativa
-
Falta de remuneració
Moltes de les empreses que desenvolupen IA generativa fan servir continguts sense l’autorització ni la remuneració pertinent als seus titulars de drets. Això provoca distorsions en el mercat digital, fomenta la competència deslleial, la qual cosa compromet la viabilitat de la feina d’escriptors, traductors, periodistes i editors. -
Devaluació creativa
La generació automàtica de continguts per IA planteja riscos per a la societat a causa de les dificultats per diferenciar entre obres originals i generades. Això suposa una amenaça per a la sostenibilitat del sector, ja que devalua la creativitat humana i debilita els drets d’autor. A més, els biaixos cognitius que desenvolupen els continguts produïts per IA poden influir encara més negativament en les creences i els valors de la societat.
Mercat digital sostenible i ètic
Les administracions públiques haurien de fomentar mesures que garanteixin un mercat digital sostenible, el qual fomenti la competència entre empreses desenvolupadores de IAG, la protecció de les dades dels titulars de drets afectats, així com els seus drets de propietat intel·lectual, a través de sistemes de llicències, i, per descomptat, la creativitat humana.
4Solucions
L’Administració ha de protegir la cultura escrita, que és el nostre patrimoni, la nostra garantia de futur com a individus, com a societat i com a país; i aporta riquesa en l’àmbit educatiu i desenvolupa habilitats que augmenten l’eficiència i la competitivitat en l’àmbit professional. La inversió en cultura escrita per part del sector públic contribueix a millorar la pròpia imatge davant de la societat.
Aquest suport hauria de concretar-se en els següents aspectes:
Definir polítiques públiques amb la finalitat de reconèixer socialment i econòmicament els continguts editorials de qualitat i els drets de propietat intel·lectual dels seus autors i editors, tant en l’àmbit educatiu com en el professional, ja sigui en el món analògic com en el digital, incloent-hi la IAG.
Desenvolupament de campanyes efectives contra la pirateria de continguts editorials, que tinguin en compte les justificacions dels ciutadans per dur a terme aquestes accions il·lícites i els biaixos cognitius que la tecnologia explota.
Educar i formar en bones pràctiques sobre la propietat intel·lectual amb els recursos existents en tots els àmbits de la societat, especialment en la comunitat educativa.
Iniciativa promovida por
2025 © Centro Español de Derechos Reprográficos