El sector editorial pateix una situació de desavantatge competitiu respecte dels països de l'entorn europeu en relació amb els drets d'autor generats per la reutilizació de les obres (digitalització, fotocòpies, comunicació pública, etc.).
Malgrat que els titulars de drets han fet l'esforç de facilitar la reutilització dels seus continguts a un preu molt assequible (tenen tarifes molt per sota de la mitjana europea), els autors i editors no són remunerats de forma adequada pels usuaris de les seves obres, tampoc per part del sector públic. A més, cal sumar-hi el gran impacte que suposen per al sector els elevats índexs de robatori digital de continguts editorials. Aquests factors comprometen la sostenibilitat de la cultura escrita i la salut democràtica a Espanya.
El sector editorial recapta 6,63 milions d'euros. D'aquests:
els aporta el sector públic.
El sector editorial recaptaria 44,67 milions d'euros per la reutilització dels seus continguts. D'aquests:
els aportaria el sector públic.
El sector editorial recaptaria 72,34 milions d'euros per la reutilització dels seus continguts. D'aquests:
correspondrien al sector públic.
El nivell d'accés a continguts editorials il·lícits és significativament més baix als països amb menys desenvolupament cultural, amb una correlació del 59,81 %. Això significa que l'accés a continguts il·lícits s'explica per un indicador cultural i, per tant, es pot gestionar mitjançant polítiques de conscienciació social.
El coeficient de correlació entre PIB i accés a pàgines il·lícites és del 71 %, és a dir, que com més riquesa hi ha, més consum il·lícit es fa. Això significa que aquests continguts no es roben per motius econòmics. A més, se'n poden extreure altres conclusions: El consum il·lícite és proporcional a la mida econòmica del país. Les economies fortes generen demandes culturals fortes. Si els països amb més capacitat econòmica apliquen més polítiques antifrau, aquestes polítiques no són suficients.